SONET DEL PUR ESTRÈPIT
El vent lluita per ésser flor, la flor
Per ésser papalló, el papalló
Per ésser peix, el peix per ésser jo,
I jo, l'Arrel de la Creació.
Sembla fosca; sentida no té so;
Pot no existir, no obstant, existeix: ¿no
Vivim en la foscor tu i jo, però
La terra es mou en justa processó?
El món, un cap d'agulla m'esdevé.
Ni alt ni baix, no pots distingir re;
Un bri és gran com el turó darrer.
En mi, ja quan la lluna fa el seu ple,
Profund com l'aigua obscura anhelo ser.
De l'univers i jo, cap el primer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario