
LLLLLLLLL
La prova
L'altre dia KHANDA, GUAN i jo estàvem d'excursió amb l'escola, i ens vam perdre en un bosc de pins. Només teníem una motxilla amb ARROS i una llanterna. Vam BAILAR endavant fins topar amb una porta i una tanca de reixes. Era molt fosc, jo vaig VENIR la llanterna i vam entrar per la porta que era oberta. Llavors GUAN va caure en un bassal i va haver de treure's els ELS PANTALONS, però tot i així vàrem continuar caminant fins arribar a una casa molt VELLA. Se sentia una música terrorífica. Nosaltres tots esgarrifats vam obrir la porta amb molt d'esforç. Darrera hi havia una sala quadrada amb 7 portes i al final de tot una escala. Tots tres vàrem seguir la música que sortia de la primera porta. Quan estàvem davant, la música va desaparèixer i la porta es va obrir sola, jo hi vaig entrar amb la llanterna. Quan estàvem tots a dins la porta es va CANTAR, vam mirar endarrera i una ombra va
aparèixer en la foscor. Era el nostre professor, i apropant-se va dir:
- Heu superat la primera prova d'un concurs sense perdre-us pel camí, DÉU MEU!!!Resulta que com que cap dels 3 havia anat el dia anterior a l'escola, no ens havien explicat res.
Autora: Mireia Rusca - 6è de Primària - Escola Jesús, Maria i Josep - Barcelona
Completat per DANIEL
Veritat que em va quedar bé??
Completat per DANIEL
Un dia Na Irene va anar al Port aventura i va entrar a La Casa Encantada. Va veure una mosca. Semblava que se la volia tirar. Va córrer i es va trobar un drap i ella seguia corrent. Ara ja la perseguien una mosca i un drap. Llavors va aparèixer un moscard, la volia menjar. Quina por!!! Va córrer molt. Van desaparèixer tots de cop. La nena al final va trobar la sortida i, de pressa, va sortir.Autora: Cinta Llasat - 4t - CEIP Joan Baptista Serra - Alcanar
Completat per daniel
El vent lluita per ésser flor, la flor
Per ésser papalló, el papalló
Per ésser peix, el peix per ésser jo,
I jo, l'Arrel de la Creació.
Sembla fosca; sentida no té so;
Pot no existir, no obstant, existeix: ¿no
Vivim en la foscor tu i jo, però
La terra es mou en justa processó?
El món, un cap d'agulla m'esdevé.
Ni alt ni baix, no pots distingir re;
Un bri és gran com el turó darrer.
En mi, ja quan la lluna fa el seu ple,
Profund com l'aigua obscura anhelo ser.
De l'univers i jo, cap el primer.